Dramatitzacions

El mètode de la dramatització tracta de fer una teatralització narrativa d’una situació d’Ensenyament- Aprenentatge. Es caracteritza principalment per la implicació emocional que suposa, per la projecció que es fa en una personatge i per la caracterització de una situació percebuda com a real.
És una metodologia per recepció per ensenyar continguts procedimentals.
Esta indicat per quasi totes les edats, per això és una bona idea utilitzar-la amb els més petits, ja que té una implicació emocional important i és molt més gràfica. Això si, s’ha de tenir en compte l’edat a la qual va dirigida per adaptar el guió a les seves característiques. Per tant, requereix d’una preparació prèvia, no valen improvisacions. El personatge amb el qual volem que els alumnes s'identifiquin s'ha d'escollir i preparar amb cura.
Pot tractar-se d'una metodologia per atendre la diversitat si el professor l'utilitza amb aquesta intenció.

Exemple 1

LES MILLORS LLAMINADURES, LES FRUITES ?

Guió teatral per ensenyar als petits de parvulari els bons hàbits de l’esmorzar. Dirigit a alumnes de P3.

“Les millors llaminadures: les fruites!”

Escena: tres nens al pati d’una escola

Sònia: Bua, quina gana tinc avui!

Marc: Jo també tinc una mica de gana, però amb la poma que m’ha posat la meva mare a la carmanyola

aguantaré fins l’hora de dinar.

Gerard: Una poma? A mi no m’agraden les pomes. El meu pare m’ha posat un entrepà de pernil.

M’agraden molt els entrepans del meu pare.

Marc: Un entrepà està bé, però penso que és massa gran. Què no has esmorzat a casa?

Gerard: No, mai esmorzo a casa. Tinc molta son, així que la meva mare m’ajuda a vestir-me i el meu pare

em prepara l’esmorzar del cole i així esmorzo aquí.

Sònia: Si, jo tampoc esmorzo a casa. No tinc gana pel matí i ara em moro de gana...

Marc: Clar! Si esmorzeu a casa desprès no tindreu tanta gana i aguantareu fins l’hora de dinar.

Sònia: Però caldrà que ens aixequem abans, oi?

Marc: Bé, tampoc cal. La meva mare em prepara l’esmorzar mentre jo em vesteixo.

Gerard: I sempre menges poma? És que a mi no m’agrada.

Sònia: Si. El meu pare diu que la fruita és bona i que hem de menjar molta fruita.

Marc: Si, té raó. Però Gerard hi ha molts tipus de fruita diferents. Jo menjo un bol de cereals per esmorzar

i desprès em menjo la fruita al cole. Avui ha tocat poma, però un altre dia em posa pera, o

maduixes, o trossets de síndria, pinya... M’encanta la fruita! És dolça i la meva mare diu que són

com llaminadures.

Gerard: Jo prefereixo menjar xocolata.

Sònia: Si, esta molt bona.

Marc: Podeu dir-li als vostres pares que us comprin cereals de xocolata. Jo a vegades els menjo i estan

molt bons.

Gerard: I llavors li hauré de dir al meu pare que no em posi entrepans? Hauré de menjar fruita sempre?

Marc: No. Pots continuar menjant entrepans si tant t’agraden Gerard. Però pots dir-li que te’l faci més

petit perquè com esmorzaràs a casa, ja no tindràs tanta gana a l’hora del pati.

Sònia: Clar! I pots menjar-te la fruita quan vulguis, perquè és bona a totes hores, oi Marc?

Marc: Si. Voleu una mica de poma?

Sònia i Gerard: Si! Gràcies!

Exemple 2

També podeu ensenyar a nens encara més petits (P2) ha controlar els esfínters de manera més divertida. Aquí us

deixem un conte que podeu utilitzar per explicar als més petits i podeu utilitzar titelles o fer alguna representació

prenent el conte com a base, per explicar-li als nens com poden aprendre a utilitzar l’orinal.

CONCLUSIONS

- Aquest mètode permet que els alumnes mitjançant un personatge puguin observar les conseqüències tant positives com negatives dels seus actes. A més d'aprendre a través d'un model al que representen.

- Correm el risc de que el paper a interpretar o a observar no serveixi de la mateixa manera per a tots els subjectes.