Casos de pensament

El mètode de casos i pensament consisteix a presentar situacions problema en que diferents personatges explicíten, pas a pas, el procés de pensament que segueixen per arribar a solucions factibles; els alumnes han de valorar la correcció de les operacions i decisions mentals escollides en cada cas per anticipar els resultats que obtindrien i discutir sobre els avantatges e inconvenients de cada estratègia.

EXEMPLE: AMB QUI T'IDENTIFIQUES ?

La possibilitat que ofereix l’ordinador de recollir les traces d’un estudiant mentre resol un problema o dur a terme una feina la vam utilitzar amb alumnes de primària per observar i posteriorment discutir el procés que seguien en la resolució d’una tasca.

De la mateixa manera que una gravació en vídeo permet analitzar els gestos i verbalitzacions dels alumnes; l’enregistrament informàtic del conjunt d’informació que s’introdueix (esborranys, dades, errors…) o que es deixa d’intorduir (buits o oblits) a l’hora de fer un treball amb l’ordinador pot ser un bon auxiliar per analitzar i avaluar el procés mental desenvolupat pels alumnes i les seves repercussions en el producte final assolit.

Així doncs se’ls va presentar una sèrie de 7 il·lustracions juntes en una pantalla d’ordinador i cada alumne havia d’intentar retenir el major nombre d’aquestes per recordar-les a la setmana següent. Cada alumne havia d’explicar el procés que seguia en aquell moment i enregistrar-lo en un document de word.

A continuació se’ls presentava un exemple on dos personatges havien realitzat la mateixa tasca que ells i havien d’explicar a quin dels dos li costaria menys recordar i perquè i amb quin dels dos s'identificaven més.

CONCLUSIONS

- Aquest mètode és molt útil per a tractar errors prototípics en els alumnes però correm el risc que no tots els alumnes s'identifiquin amb els personatges presentats a classe.

- Seria profitós que els alumnes abans d'observar la tasca en els personatges ficticis la realitzassin ells primer com hem plantejat anteriorment. Així poden comparar les seves formes de fer i pensar amb les d'un model.

- Intentar utilitzar personatges el més neutres possible per tal d'evitar el maniqueisme.