Aquest blog pretèn ajudar a tots aquells alumnes que estiguin interessats en cursar l'assignatura "Estrategies d'Aprenentatge". El nostre objectiu és proporcionar la informació necessària per a realitzar l’assignatura de forma ordenada i atenent a les vostres necessitats educatives. Aquí podreu trobar tots els continguts relacionats amb l’assignatura i els links i exemples corresponents per a poder ampliar el vostre coneixement sobre el tema si ho creieu necessari.
Quines són les característiques d'aquest mètode? Que requereix? Quin tipus de treball afavoreix? Aquestes i moltes altres preguntes tenen la seva resposta en la següent presentació:
La idea bàsica d'aquest mètode creat per Palincsar I Brown (1984), és que "recíprocament els estudiants s'ensenyin"
Mètode: Tutoria entre iguals
Descripció:
Cadescú realitza una funció diferent, però complementaria per tal d'aconseguir una tasca comuna, i ensenyar als altres a fer-ho quan sigui el seu torn.
- Es considera una varietat de l'aprenentatge cooperatiu perque sense la participació de totes les funcions de tots els membres del grup no es podria realitzar la tasca. A més, cada funció necessita de l'anterior per poder ejecutar-la.
- En un primer moment es preferible assignar les funciones més complexes, com fer preguntes i anticipar, als membres del grup amb més competència. Després quan es té un major domini de la funció es podria canviar.
- Pot tractar-se d'una metodologia per atendre la diversitat si el professor l'utilitza amb aquesta intenció. Fases d'aplicació:
1.- Selecció i composició del grup.
2.- Formació prèvia amb les funcions que cadadescú ha de realitzar:
- Resumir: Ajuda alo alumnes a sintetizar les idees principals de cada paràgraf a través del subratllat de paparaules clau i de la paràfrasis.
- Fer preguntes: Ajuda a formular interrogants en els diferents nivells de comprensió.
a) Preguntes de comprensió literaria.- Interrogants que es troben directament en el text.
b) Preguntes de comprensió inferencial.- Preguntes que de forma indirecta es poden respondre si s'ha entès l'apartat del text.
c) Preguntes de comprensió profunda.- Impliquen tenir coneixements personals que no estan inclosos al text Ej.: preedicions.
d) Valoracions .Quins són els punts forts i dèbils del text. Com valorarien una determinada idea del text, un determinat personatge, grup ideològic, etc.
- Respondre les preguntes
- Anticipar: Donar indicacions per poder aproximar-nos al contingut de la següent part de la tasca a través d'interrogants.
3.- Temps d'assimilació dell funcionament.
4.- Canvis en les funcions
5.- Avaluació: Com la majoria dels mètodes cooperatius , la avaluació es realitza sobre la tasca o producte elaborat pel conjunt del grup.
Aplicació recomanable a partir de 12 anys. Indicat per a tractar temes polèmics de caràcter socioafectiu.
Orientacions
Estimular cert realisme en les discussions. I cal que el professor estableixi una clara diferència entre la interpretació del paper assignat i el valor social de les tesis defensades.
El puzzle es tracta d’una estratègia per aprendre en equip; aprendre a cooperar i a treballar en grup. Una tècnica que sorgeix del mètode Jigsaw II, d’Elliot Aronson (1978).
- Aquesta tècnica requereix fer dos grups: l’equip base o grup habitual de treball i el grup d’experts.
Fases d’aplicació
1. El professor assigna els membres de l’equip base (3 a 5 alumnes). Pot ser l’equip habitual de treball a l’aula i es poden posar un nom per reforçar-ne la identitat. 2. Cada membre es assignat a un grup d’experts que han d’assolir un aprenentatge d’una part de la unitat. 3. El grup d’experts, cada alumne ha d’assegurar que els seus companys esdevinguin experts i ho farà amb l’ajut d’un full d’activitats que ha elaborat el professor (on consten les fonts d’informació, les activitats per resoldre en grup, posada en comú per verificar i raonar les respostes, planificació de l’explicació que faran a l’equip base, assaig de l’explicació...) 4. Retorn a l’equip base. Cada expert explica la seva part durant un temps determinat i assegurant-se que els seus companys entenen el contingut. 5. Prova individual que passa el professor amb preguntes referides a cada àmbit dels experts i alguna pregunta general que interrelaciona els diferents àmbits. Pot ser coavaluada pels alumnes dels altres equips seguint unes pautes de correcció del professor. S’obtindrà una nota individual que es compara amb les notes anteriors per conèixer el procés de l’alumne. 6. Reconeixement de l’equip. Les diferents notes de millora dels membres de l’equip són sumades i comparades amb les mitjanes anteriors per valorar el progrés de l’equip.
- Aquesta metodologia d’ensenyament- aprenentatge és molt útil per a la vida laboral i en feines on és important la cohesió i el treball en equip per aconseguir els objectius laborals. - També, es pot utilitzar en qualsevol matèria i a qualsevol nivell (tenint en compte les característiques del grup-classe). No obstant, treballar en grup no és fàcil. Ningú ensenya a treballar en equip. - Es requereixen unes habilitats socials concretes que permetin discutir, atendre, fer-se entendre, etc., amb els altres membres, encara que les opinions dins l’equip sigui diferents o oposades.
5. Mètode de pràctica guiada: Tècniques cooperatives
L’aprenentatge cooperatiués una estrategia didàctica que promou la participació colaborativa entre els alumnes. Es proposa el treball en equips reduïts d’alumnes ( 4 o 5) per aprofitar al màxim la interacció entre ells, amb la finalitat que tots els membres d’un equip aprenguin els continguts escolars, cadascú fins al màxim de les seves possibilitats i aprenguin, a més, a treballar en equip. Tot plegat per aconseguir els objectius marcats per el profesor. Els equips d’aprenentatge cooperatiu tenen, doncs, una doble finalitat: • Aprendre els continguts escolars de les diferents àrees. • Aprendre a treballar en equip, com a un contingut escolar més. És a dir, cooperar per aprendre i aprendre a cooperar.
Aquesta estrategia es pot aplicar a un ventall molt gran d’edats, a partir dels 3 o 4 anys i a tot tipus de contingut. Dins del aprenentatge colaboratiu es poden aplicar diferents metodologies com el d’estrella o puzle, l'ensenyament recípoc, el role-playing...
Principis de l'aprenentatge cooperatiu.
L'aprenentatge cooperatiu està regit per deu principis bàsics que us mostrarem a continuació.
-Interdependència positiva: la feina de tots els membres del grup és absulutament necessària per a la pròpia.
-Competència interpersonal
-Mutualitat.
-Hetereogeneïtat.
-Regulació.
-Distribució de rols.
-Àmbits presencials, bimodals o virtuals. -Avaluació.
-Rol professor.
-Consideracions ètiques i de valors.
El mètode d'entrevista a experts permet que els alumnes puguin visualitzar processos invisibles i es puguin projectar en un professional.
Cal tenir en compte que s'aconsella a utilitzar amb nens apartir dels 8-9 anys i que requereix d'un guió prèvi de preguntes.
Els perills que pot ocasionar aquest mètode són el de donar un únic model de referència i el fet que l'expert o professor no sigui capaç d'explicitar les seves decisions.
El mètode de la dramatització tracta de fer una teatralització narrativa d’una situació d’Ensenyament- Aprenentatge. Es caracteritza principalment per la implicació emocional que suposa, per la projecció que es fa en una personatge i per la caracterització de una situació percebuda com a real.
És una metodologia per recepció per ensenyar continguts procedimentals.
Esta indicat per quasi totes les edats, per això és una bona idea utilitzar-la amb els més petits, ja que té una implicació emocional important i és molt més gràfica. Això si, s’ha de tenir en compte l’edat a la qual va dirigida per adaptar el guió a les seves característiques. Per tant, requereix d’una preparació prèvia, no valen improvisacions. El personatge amb el qual volem que els alumnes s'identifiquin s'ha d'escollir i preparar amb cura.
Pot tractar-se d'una metodologia per atendre la diversitat si el professor l'utilitza amb aquesta intenció.
Exemple 1
LES MILLORS LLAMINADURES, LES FRUITES ?
Guió teatral per ensenyar als petits de parvulari els bons hàbits de l’esmorzar. Dirigit a alumnes de P3.
“Les millors llaminadures: les fruites!”
Escena: tres nens al pati d’una escola
Sònia: Bua, quina gana tinc avui!
Marc: Jo també tinc una mica de gana, però amb la poma que m’ha posat la meva mare a la carmanyola
aguantaré fins l’hora de dinar.
Gerard: Una poma? A mi no m’agraden les pomes. El meu pare m’ha posat un entrepà de pernil.
M’agraden molt els entrepans del meu pare.
Marc: Un entrepà està bé, però penso que és massa gran. Què no has esmorzat a casa?
Gerard: No, mai esmorzo a casa. Tinc molta son, així que la meva mare m’ajuda a vestir-me i el meu pare
em prepara l’esmorzar del cole i així esmorzo aquí.
Sònia: Si, jo tampoc esmorzo a casa. No tinc gana pel matí i ara em moro de gana...
Marc: Clar! Si esmorzeu a casa desprès no tindreu tanta gana i aguantareu fins l’hora de dinar.
Sònia: Però caldrà que ens aixequem abans, oi?
Marc: Bé, tampoc cal. La meva mare em prepara l’esmorzar mentre jo em vesteixo.
Gerard: I sempre menges poma? És que a mi no m’agrada.
Sònia: Si. El meu pare diu que la fruita és bona i que hem de menjar molta fruita.
Marc: Si, té raó. Però Gerard hi ha molts tipus de fruita diferents. Jo menjo un bol de cereals per esmorzar
i desprès em menjo la fruita al cole. Avui ha tocat poma, però un altre dia em posa pera, o
maduixes, o trossets de síndria, pinya... M’encanta la fruita! És dolça i la meva mare diu que són
com llaminadures.
Gerard: Jo prefereixo menjar xocolata.
Sònia: Si, esta molt bona.
Marc: Podeu dir-li als vostres pares que us comprin cereals de xocolata. Jo a vegades els menjo i estan
molt bons.
Gerard:I llavors li hauré de dir al meu pare que no em posi entrepans? Hauré de menjar fruita sempre?
Marc:No. Pots continuar menjant entrepans si tant t’agraden Gerard. Però pots dir-li que te’l faci més
petit perquè com esmorzaràs a casa, ja no tindràs tanta gana a l’hora del pati.
Sònia: Clar! I pots menjar-te la fruita quan vulguis, perquè és bona a totes hores, oi Marc?
Marc: Si. Voleu una mica de poma?
Sònia i Gerard: Si! Gràcies!
Exemple 2
També podeu ensenyar a nens encara més petits (P2) ha controlar els esfínters de manera més divertida. Aquí us
deixem un conte que podeu utilitzar per explicar als més petits i podeu utilitzar titelles o fer alguna representació
prenent el conte com a base, per explicar-li als nens com poden aprendre a utilitzar l’orinal.
CONCLUSIONS
- Aquest mètode permet que els alumnes mitjançant un personatge puguin observar les conseqüències tant positives com negatives dels seus actes. A més d'aprendre a través d'un model al que representen.
- Correm el risc de que el paper a interpretar o a observar no serveixi de la mateixa manera per a tots els subjectes.
