Entenem per estratègia una presa de decisions conscient i intencional orientat a un objectiu d’aprenentatge i ajustat a les condicions d’un context.
Una estratègia és un conjunt d’accions que es porten a terme per aconseguir un determinat fi. Prové del grec ΣΤΡΑΤΗΓΙΚΗΣ Stratos = Exèrcit i Agein = conductor, guia.

Ser estratègic és assolir uns objectius i unes metes. És a dir, analitzar conscientment les característiques o condicions d'un problema i les decisions que es van prenent per resoldre'l. Depèn de les característiques de l’alumne, de l’estil d’aprenentatge, de les característiques del professor, de l’avaluació, del material proporcionat, etc. Un professor estratègic per tant, és aquell que adequa el temari o les tècniques d'ensenyament al context.
Quina diferència hi ha entre tècnica i estratègia?
Quan parlem de tècnica ens referim al mètode que s’utilitza (resum, esquemes, etc.) i, en canvi, parlem d’estratègia quan orientem aquestes tècniques a un objectiu i un context.
Diferents enfocaments de l’Aprenentatge
Existeix una part important que es refereix al bagatge del professor i que marca la seva manera d’ensenyar; tot i així hi ha enfocaments que guien a aquest.
. Objectivista (Professor A): veritat no negociable que s’ha d’aprendre perquè està demostrat per la ciència.
· Conductisme: La memòria es pot entrenar, depèn del context.
· Cognitivisme: Et donen una informació i tu només la integres. Els continguts generen coneixement i el coneixement té un ús.
· Evolutiva: S’aprèn a partir del conflicte, que amplia els esquemes cognitius.
. Relativista (Professor C): Predomini del subjecte no del objecte. Postura progressista i subjectiva.
. Socio-constructivista (Professor B): Interacció objecte- subjecte. La veritat no és absoluta sinó consensuada. Zona de desenvolupament proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada