Casos de pensament

El mètode de casos i pensament consisteix a presentar situacions problema en que diferents personatges explicíten, pas a pas, el procés de pensament que segueixen per arribar a solucions factibles; els alumnes han de valorar la correcció de les operacions i decisions mentals escollides en cada cas per anticipar els resultats que obtindrien i discutir sobre els avantatges e inconvenients de cada estratègia.

EXEMPLE: AMB QUI T'IDENTIFIQUES ?

La possibilitat que ofereix l’ordinador de recollir les traces d’un estudiant mentre resol un problema o dur a terme una feina la vam utilitzar amb alumnes de primària per observar i posteriorment discutir el procés que seguien en la resolució d’una tasca.

De la mateixa manera que una gravació en vídeo permet analitzar els gestos i verbalitzacions dels alumnes; l’enregistrament informàtic del conjunt d’informació que s’introdueix (esborranys, dades, errors…) o que es deixa d’intorduir (buits o oblits) a l’hora de fer un treball amb l’ordinador pot ser un bon auxiliar per analitzar i avaluar el procés mental desenvolupat pels alumnes i les seves repercussions en el producte final assolit.

Així doncs se’ls va presentar una sèrie de 7 il·lustracions juntes en una pantalla d’ordinador i cada alumne havia d’intentar retenir el major nombre d’aquestes per recordar-les a la setmana següent. Cada alumne havia d’explicar el procés que seguia en aquell moment i enregistrar-lo en un document de word.

A continuació se’ls presentava un exemple on dos personatges havien realitzat la mateixa tasca que ells i havien d’explicar a quin dels dos li costaria menys recordar i perquè i amb quin dels dos s'identificaven més.

CONCLUSIONS

- Aquest mètode és molt útil per a tractar errors prototípics en els alumnes però correm el risc que no tots els alumnes s'identifiquin amb els personatges presentats a classe.

- Seria profitós que els alumnes abans d'observar la tasca en els personatges ficticis la realitzassin ells primer com hem plantejat anteriorment. Així poden comparar les seves formes de fer i pensar amb les d'un model.

- Intentar utilitzar personatges el més neutres possible per tal d'evitar el maniqueisme.

Modelatge metacognitiu

Què és la metacognició ?

La capacitat de representar el nostre estat mental i emocional en un determinat moment.

El modelatge és una proposta metodològica que facilita l'ús estratègic de procediments per l’aprenentatge. Aquest mètode afavoreix el pensament en veu alta i la reflexió de perquè es fa el que es fa i quins processos mentals hi ha implicats. Es pretén que l’alumne prengui consciència per si mateix del que fa, com ho fa i perquè ho fa. Per evidenciar tot això el professor manifesta i explica en veu alta els pensaments, decisions, dubtes i procediments que porta a terme per desenvolupar una tasca, d’aquesta manera mostra als alumnes com ho faria un “expert” i alhora comenta i debat els mecanismes més apropiats per portar-la a terme.

Exemple1
Com que som conscients de que en moltes ocasions no és fàcil aplicar aquest mètode pots veure aquí un exemple de modelatge seguint el procediment explicat anteriorment ( http://blog.pucp.edu.pe/item/54829 )

Exemple 2

S'ensenya a escriure reflexivament a l'escola? Per què els alumnes mostren poca familiarització i poca motivació quan se'ls proposa escriure o quan se'ls proposa revisar els seus textos? Serà possible la ruptura d'aquesta "cultura escolar" per avançar en el desenvolupament de la cognició i la metacognició?

MODEL DIDÀCTIC DE FASES INTERACTIVES EN L'ENSENYAMENT I AVALUACIÓ DE LA PRODUCCIÓ ESCRITA EN ALUMNES DE BATXILLERAT

1. "Diagnòstic de la competència productiva dels estudiants". En aquesta fase els alumnes produeixen un text donats uns paràmetres prèvis. Posteriorment se'ls sol·licita que expliquin com han fet per redactar el text (informe metacognitiu). La consigna havia estat la següent: Descriure la festa de la barema de Mendoza per publicar-la en un fulletó turístic.

2. "Processament estratègic de textos expositius". Fase d'activitat prèvia de lectura i textos model per donar suport i poder abordar l'ensenyament i aprenentatge de la producció escrita.

3. "Coneixement d'estratègies escrites". Anàlisi col·lectiu juntament amb el docent dels textos llegits anteriorment. Fase que tracta que els alumnes prenguin consciència de les estratègies utilitzades per l'autor durant la elaboració del text i les tinguin en compte alhora d'escriure ells el seu propi.

4. "Avaluació col·lectiva d'un escrit produït per un dels alumnes i correcció estratègica". Fase centrada en la reflexió del procés d'escriptura i les estratègies de producció. Es corretgeix el text d'un company en funció de les estratègies localitzades en la fase anterior i es reelabora el propi escrit.

5. "Aplicació i reconeixement d'estratègies en exercicis d'escriptura". Resolució de problemes breus mitjançant estratègies d'escriptura tot explicitant la estratègia utilitzada.

6. "Producció final e informe metacognitiu dels estudiants". Cada alumne de forma individual ha de fer novament un escrit. Com en el primer escrit, també hauran d'explicitar com ho han fet.

7. "Reflexió i anàlisis dels resultats". Professor i alumnes es posen a comparar els resultats del primer text i el segon així com també els respectius informes metacognitius.

CONCLUSIONS

- La proposta metodològica ofereix una alternativa de solució a la problemàtica de l'escriptura.

- Les tasques d'escriptura han d'estar centrades en una tasca concreta i amb propòsit determinat.

- No es convenient ser rígid en l'ensenyament de les estratègies però, si desenvolupar la tasca d'ensenyament- aprenentage- avaluació de forma sistemàtica.

- És important que els alumnes vagin assolint nivells de consciència més elevats durant tot el procés de producció.

- L'èxit d'aquesta tècnica o de qualssevol altra es fonamenta en l'acció conjunta d'alumne-professor.